Estic en fase de conversió del meu bancal a la agricultura ecologica, m'he inscrit en el CAECV.
He fet un curs de iniciació a la agricultura ecologica molt interessant, amb el mestre Vicent, president de la associació Bioalacant.
He escomensat a posar a la practica el que he depres, i he decidit crear aquest blog per a anar introduint les experiencies que duc a terme i poder compartir-les.
lunes
EL CARAFAL DE COMPOST
EL COMPOST
El compost compost adecuat es labora amb la combinació de Nitrogen (N) i Carbono (C) en combinació :
N - 1 per C - 30
El compostage el duen a terme els micro-organismes ( microbios, bacteries, etc...).
Els micro-organismes descomponen les cadenes moleculars, fent del N petitiues gotetes de acid nitric, es la reacció quimica que calfa (puja la temperatura).
Els micro-organismes necessiten : Humitat , Oxigen (aire) i temperatura (de 80 a90 ºC , pasteurizació ) .
Els vegetals estan compostos a base de cel.lulosa, Glucits basics : C7 , H 12 , O 6 .
dels glucits basics passen a la lignina. Lignina (fusta), tot el que es fa dur li falta N .
Els glucists bsics ( C7, H12, O6 ) al passar per dins de l'animal fan nitrogen ( N ) C H O + animal = N
El nitrogen N, també es un component de l'aire, el 33 %.
El fems dels animals son massa rics en nitrogen (N), hi ha que compostar-los amb materia organica vegetal per a conseguir la proporció N/C 1/30, que es l'adequada per abonar la terra.
ELS FEMS :
Fem de vaca : - Possiblement es el millor
- Te menys nitrogen q'els altres, Baix en N
- Fa floja la terra,( esponjosa ), per la qual cosa es millor per a recuperar la terra, la terra floja absorbeix el N de l'aire.
Fem de cavall : -El següent en quantitat de N ( un poc mes ric en N que el de vaca )
-No recomanable per a la producci'o de llegums.
-Aui en dia en les quadres que per a aixuts posen burumballa de fusta, com es un matrial
total-ment lignitijat, absobeix moltissim N per a descomposar-se.
Fem de cabra-ovella : -Ric en N
-Perd N banyan-se en la puja.
-Bo per a fruiters (directament )
Fem de conill : -Molt ric en N
-Mengen cel-lulosa lignitijá, i es mengen per segona vegá les cagarrites.
Fem de gallinaça : -El mes ric en N
-Está casi mineralizat.
-Es soluble en aigua, es pot utilizar fent un purin posant-lo en ramulla amb aigua i
merejant-lo, per a oxigenar 2 vegades al dia. Utilizar-lo banyant compost pobre en N.
Fem de porc i humá : -Poc Nitrogen.
-Si fermenta poc, a poca temperatura, i no arriba a la pasteurizició, es transmisor
de malalties...( colera, etc.) No utilizar per a coses de menjar directa-ment :
" NO PER A ORTALISES"
MATERIA VEGETAL
Palla, Herba... ( seques, dures, -estan lignitizades, a tot el dur li falta N, necessita mes N )
Restes vegetals triturats. El triturat de rames, es te que fer molt fi, i es te que compostar apart, la lignificació retrassa el compostage, escompostará voltejan-lo i humificant-lo, aixi pren Nitrogen de l'aire.
El compost nomes vegetal necessita pendrer N de l'aire, -Ventilant i -Humificant, els micro-organismes per a dur a terme el compostage tambe estan en l'aire
Lleguminoses : -aprofiten el N de l'aire ( riques en N )
Algues marines.
Relació N/C :
Bacteria 1/4
Fulles 1/30
Lleguminoses 1/20
Serradura 1/90
La viruta de fusta no es composta facil, necessita molt N per a descompon-dres.
______________________________________________________________________________________
EL CARAFAL DE COMPOST
En el carafal de compost, el mes important es l'altura, es recomana 150 Cm. mes baixet no reté l'humitat necessaria, per a conseguir aquesta altura l'ample del carafal será de 200 Cm.
El farem damunt de la terra directament, si el fem damunt de ciment, li farem un bon llit vegetal pobre en N.
El farem amontonant per capes, com mes primetes millor, dels components que volem compostar.
Es important que ventile, i te que tindrer humitat, el banyarem sense empapar-lo, que no xórre, si está massa banyat no ventila.
Escomensarem baix amb vegetal, jo prefereix baix posar-li un llit de canyes per a millorar la ventilació.
Despres anirem posant capes : vegetal, fem ,vegetal... de quant en quant li espolsejarem un poc de terra, te micro-organismes que actuen en el compostage, però en terres alcalines, ens pujará el PH (posar-ne poca). Per a baixar el PH, (en terres alcalines, i aigües de rec alcalines, necessitem fer el compost amb el PH baix, acid ) posarem de quant en quant una capeta de sufat de ferro espolvorejat, tambe baixa el PH el cafè ( materia vegetal )... i be tot aixó per capes fins a fer un carafal de 150 Cm.
Taparem el carafal amb : terra i palla o herba i tela de sac o rams de palmera o.... a la fi de que si plou massa no s'enfuegue d'aigua, però, el banyarem controlant que no xórre.
Si es calfa promte i acaba de calfar-se promte, será que te MASSA "N"
Si tarda en calfar-se i no puja molt la temperatura, será que te POC "N"
La temperatura pot arribar a 80 , 90 ºC , i el compost estará fermentant durant 5 o 6 mesos.
Si fa olor es que perd amoniac, el compost te que fer l'olor del mantillo de bosc humit.
El compost compost adecuat es labora amb la combinació de Nitrogen (N) i Carbono (C) en combinació :
N - 1 per C - 30
El compostage el duen a terme els micro-organismes ( microbios, bacteries, etc...).
Els micro-organismes descomponen les cadenes moleculars, fent del N petitiues gotetes de acid nitric, es la reacció quimica que calfa (puja la temperatura).
Els micro-organismes necessiten : Humitat , Oxigen (aire) i temperatura (de 80 a90 ºC , pasteurizació ) .
Els vegetals estan compostos a base de cel.lulosa, Glucits basics : C7 , H 12 , O 6 .
dels glucits basics passen a la lignina. Lignina (fusta), tot el que es fa dur li falta N .
Els glucists bsics ( C7, H12, O6 ) al passar per dins de l'animal fan nitrogen ( N ) C H O + animal = N
El nitrogen N, també es un component de l'aire, el 33 %.
El fems dels animals son massa rics en nitrogen (N), hi ha que compostar-los amb materia organica vegetal per a conseguir la proporció N/C 1/30, que es l'adequada per abonar la terra.
ELS FEMS :
Fem de vaca : - Possiblement es el millor
- Te menys nitrogen q'els altres, Baix en N
- Fa floja la terra,( esponjosa ), per la qual cosa es millor per a recuperar la terra, la terra floja absorbeix el N de l'aire.
Fem de cavall : -El següent en quantitat de N ( un poc mes ric en N que el de vaca )
-No recomanable per a la producci'o de llegums.
-Aui en dia en les quadres que per a aixuts posen burumballa de fusta, com es un matrial
total-ment lignitijat, absobeix moltissim N per a descomposar-se.
Fem de cabra-ovella : -Ric en N
-Perd N banyan-se en la puja.
-Bo per a fruiters (directament )
Fem de conill : -Molt ric en N
-Mengen cel-lulosa lignitijá, i es mengen per segona vegá les cagarrites.
Fem de gallinaça : -El mes ric en N
-Está casi mineralizat.
-Es soluble en aigua, es pot utilizar fent un purin posant-lo en ramulla amb aigua i
merejant-lo, per a oxigenar 2 vegades al dia. Utilizar-lo banyant compost pobre en N.
Fem de porc i humá : -Poc Nitrogen.
-Si fermenta poc, a poca temperatura, i no arriba a la pasteurizició, es transmisor
de malalties...( colera, etc.) No utilizar per a coses de menjar directa-ment :
" NO PER A ORTALISES"
MATERIA VEGETAL
Palla, Herba... ( seques, dures, -estan lignitizades, a tot el dur li falta N, necessita mes N )
Restes vegetals triturats. El triturat de rames, es te que fer molt fi, i es te que compostar apart, la lignificació retrassa el compostage, escompostará voltejan-lo i humificant-lo, aixi pren Nitrogen de l'aire.
El compost nomes vegetal necessita pendrer N de l'aire, -Ventilant i -Humificant, els micro-organismes per a dur a terme el compostage tambe estan en l'aire
Lleguminoses : -aprofiten el N de l'aire ( riques en N )
Algues marines.
Relació N/C :
Bacteria 1/4
Fulles 1/30
Lleguminoses 1/20
Serradura 1/90
La viruta de fusta no es composta facil, necessita molt N per a descompon-dres.
______________________________________________________________________________________
EL CARAFAL DE COMPOST
En el carafal de compost, el mes important es l'altura, es recomana 150 Cm. mes baixet no reté l'humitat necessaria, per a conseguir aquesta altura l'ample del carafal será de 200 Cm.
El farem damunt de la terra directament, si el fem damunt de ciment, li farem un bon llit vegetal pobre en N.
El farem amontonant per capes, com mes primetes millor, dels components que volem compostar.
Es important que ventile, i te que tindrer humitat, el banyarem sense empapar-lo, que no xórre, si está massa banyat no ventila.
Escomensarem baix amb vegetal, jo prefereix baix posar-li un llit de canyes per a millorar la ventilació.
Despres anirem posant capes : vegetal, fem ,vegetal... de quant en quant li espolsejarem un poc de terra, te micro-organismes que actuen en el compostage, però en terres alcalines, ens pujará el PH (posar-ne poca). Per a baixar el PH, (en terres alcalines, i aigües de rec alcalines, necessitem fer el compost amb el PH baix, acid ) posarem de quant en quant una capeta de sufat de ferro espolvorejat, tambe baixa el PH el cafè ( materia vegetal )... i be tot aixó per capes fins a fer un carafal de 150 Cm.
Taparem el carafal amb : terra i palla o herba i tela de sac o rams de palmera o.... a la fi de que si plou massa no s'enfuegue d'aigua, però, el banyarem controlant que no xórre.
Si es calfa promte i acaba de calfar-se promte, será que te MASSA "N"
Si tarda en calfar-se i no puja molt la temperatura, será que te POC "N"
La temperatura pot arribar a 80 , 90 ºC , i el compost estará fermentant durant 5 o 6 mesos.
Si fa olor es que perd amoniac, el compost te que fer l'olor del mantillo de bosc humit.
viernes
MATERIALS APORTATS AL CARAFAL DE COMPOST.
-Baix de tot hi ha un llit de canyes de 2 x 4 metros
-Per a materia organica vegetal he utilizat alga de mar, 64 cabassos.
-Fem d'ovella del pastor de Benissa, fa tres anys que vaig comprar un camionet de 3 m. cubics, que havia fermentat nomes el fem tapat amb brossa, havia estat utilizant-lo ja i en quedaven 13 cabassos.
-Un carafal que vaig compostar (no ben fet) de 20 cabassos de fem de cavall, de una amiga de confiansa que no li tira aixuts perque el tancat que te es molt gran, amb 20 cabassos d'alga baix i 20 mes damunt.
En total he tret 27 cabassos de compost no fet en capes finetes. l'havia fet en Febrer.
-Fem de bou de la ramaderia " Els Coves ". De un carafal que vaig fer amb un llit de canyes baix, 3 m. cubics de fem, li vaig espolvorejar 10 Kg. de sulfat de ferro per damunt i el vaig tapar en brossa, en el mes de Març, va fermentar rapid, i va disminuir de tamany. Li he possat al carafal 22 cabassos.
-Cafè de bar, 8 cabassos. El cafè baixa el PH del compost.
-Sulfat de ferro, 12Kg., fa quelats (ferro assimilable per les plantes) en la reacció quimica del compostage, i tambe baixa el PH.
-Terra, 4 i 1/2 cabassos, espolvoretjada, aporta micro-organismes necessaris per a la reacció quimica del compostage.
TOTAL :
64 Cabassos d'alga
13 " fem dòvella
27 " compost de cavall
22 " fem de bou
8 " cafè
4 i 1/2 " terra
12 Kg. sulfat de ferro
-Baix de tot hi ha un llit de canyes de 2 x 4 metros
-Per a materia organica vegetal he utilizat alga de mar, 64 cabassos.
-Fem d'ovella del pastor de Benissa, fa tres anys que vaig comprar un camionet de 3 m. cubics, que havia fermentat nomes el fem tapat amb brossa, havia estat utilizant-lo ja i en quedaven 13 cabassos.
-Un carafal que vaig compostar (no ben fet) de 20 cabassos de fem de cavall, de una amiga de confiansa que no li tira aixuts perque el tancat que te es molt gran, amb 20 cabassos d'alga baix i 20 mes damunt.
En total he tret 27 cabassos de compost no fet en capes finetes. l'havia fet en Febrer.
-Fem de bou de la ramaderia " Els Coves ". De un carafal que vaig fer amb un llit de canyes baix, 3 m. cubics de fem, li vaig espolvorejar 10 Kg. de sulfat de ferro per damunt i el vaig tapar en brossa, en el mes de Març, va fermentar rapid, i va disminuir de tamany. Li he possat al carafal 22 cabassos.
-Cafè de bar, 8 cabassos. El cafè baixa el PH del compost.
-Sulfat de ferro, 12Kg., fa quelats (ferro assimilable per les plantes) en la reacció quimica del compostage, i tambe baixa el PH.
-Terra, 4 i 1/2 cabassos, espolvoretjada, aporta micro-organismes necessaris per a la reacció quimica del compostage.
TOTAL :
64 Cabassos d'alga
13 " fem dòvella
27 " compost de cavall
22 " fem de bou
8 " cafè
4 i 1/2 " terra
12 Kg. sulfat de ferro
Suscribirse a:
Entradas (Atom)